CAPÍTOL TERCER

...se li va enfosquir el rostre i va dir tot tirant-se cap endavant, com si no volgués que ningú l'escoltés:

-Al primer any de l'incident li van donar el premi novel per humanista, però després, els paisos rics, inclòs el seu, el van demandar dient que el gel era del seu país natal, no de l'Àfrica, i que havia de pagar una important multa per robament de territori. Pretenien acabar amb la riquesa del riu Nil i de l'Àfrica per enriquir-se de deutes externs del continent... La codicia humana n'està fent la resta.

I així, es va a tornar a tirar cap a enrere, remarcant les seves últimes paraules amb èmfasi, tot obrint els ulls amb aire de misteri, i se'm va quedar estudiant, estarrufant-se la barba.

Va passar un tren.

Jo encara no estava satisfet amb l'explicació, i ara em vaig tirar endavant jo, preguntant amb un to greu :

-I com va acabar tot?- I després d'una pausa:

-La operació de les pistes de patinatge va ser un fracàs perquè els blocs de gel trontollejaven i era impossible donar una volta a la pista sense caure. Ell es va mantenir al peu del canó amb tots els arguments que va poder, fins i tot va fer circular rumors que deien que el material que no havia deixat absorbir l'aigua contenia petroli, i uns altres, que dins el glaçó hi havia congelat un negre, senyal de la pertinença del glaç al continent.

En seguida, l'home, nerviós però amb bons modals que caracteritzen aquest tipus de persones es va excusar:

-No, negre no, és a dir sí, però volia dir africà, si vostè m'entén, vull dir que...

-No estic ofès.- Em va fer gràcia aquella reacció per part seva, la veritat és que em començava a caure bé...

Ell se'm va quedar mirant un parell de segons i va mirar cap enfora amb aire distret.

-Encara no s'ha pres una decisió, però el suís té totes les de perdre. De moment no li fan pagar la multa, però la pista s'ha de tornar a Suïssa. El problema és que els paisos que l'havien demandat tampoc no se l'han emportada i han deixat que l'oasi es fes malbé catastròficament, i ja no serveix de parador pels viatgers, que moren de set.