CAPÍTOL SEGON

A continuació, va mirar cap a l'exterior tot dient:

-L'ésser humà està condicionat per naturalesa -va començar mentre joparpellejava per desmandrar-me. -Arriba a un lloc, s'hi està i se'n torna... o busca un altre lloc. -Jo seguia sense entendre res, però no gosava interrompre.

-Hi ha gent que té molta necessitat de moure's i hi ha gent que no. El més trist de tot, és que abans, es movien feliçment i sense por, cap a on fos, a l'estiu o a l'hivern, de dia o de nit...! i ara ja no, tots ells -em va dir tot assenyalant als demés passatgers- van a guanyar un ascens o visitar les seves famílies. Ningú s'ha llençat a l'aventura ni ha decidit tornar a començar la seva vida des de zero, tothom es conforma amb el que el destí li té preparat!

-I vostè creu que jo actuo diferent, no és cert?-vaig entrar-li.

Era fàcil endevinar-ho amb la roba que duia, completament contrastada amb la seva.

L'home es va limitar a somriure d'orella o orella com dient ''què desperta és la joventut!''. Va prosseguir:

-Al 1992, un esquiador suís va decidir provar noves experiències, i se'n va anar al Sàhara per practicar esquí aquàtic a la platja del país, però quina sorpresa s'enduria al comprovar que no n'hi havia!

-I què va fer?

-Es va inventar un nou estil d'esquí, per les dunes, el va patentar i ara és multimilionari. Amb aquests diners, va congelar l'aigua dels grans llacs de Suïssa, i la va dur amb helicòpter fins al desert, per ficar els glaçons gegants dins els oasis, convertint-los en pistes de patinatge. Però saps què? - i sense que pogués respondre amb un ''què'' de resposta va seguir- Ell es pensava que si posava un bloc de gel a sobre l'aigua que ja hi havia, aquesta l'absorbiria la sorra, però el sòl de l'oasi no era de sorra, sinó d'algun material aïllant que impedia l'absorció de l'aigua. Llavors, per la teoria dels vasos comunicants, l'única via d'escapament d'aquesta aigua aixafada va desembocar al riu Nil, aixecant un sediment del fons del riu d'or, i ara el riu té pedretes d'aquest metall preciós que la gent d'allà recull i ven als turistes a molt bon preu, enriquint el país.

Jo cada cop estava més interessat:

-I què va passar amb l'esquiador? Amb el suís, vull dir.

L'home, després de la seva vitalitat xerraire, se li va enfosquir el rostre...